☞TIRA ELS DAUS I COMENÇA LA TEVA RONDAULLA
T’has de deixar emportar per la imaginació: totes les rondalles són bones i no es pot perdre mai. Un mateix, tot sol, pot jugar.
☞PARTS D’UNA RONDALLA
T’ajudarà molt seguir aquesta estructura:
– INTRODUCCIÓ: On es presenta el protagonista i les seves circumstàncies personals (què nom, si és llest, si és baixet…) i contextuals (on viu, si és pobre, si té família…)
-NUS: És la part de la narració en què es desenvolupa l’acció. Apareix un desafiament, un perill, un problema que força el protagonista a actuar. Iniciant-se així l’aventura.
L’acció es complica: apareixen nous personatges, nous paisatges, objectes especials… És el moment en què el protagonista ha de lluitar més fort per superar les dificultats de l’aventura.
–DESENLLAÇ: És la part en la qual es resol la història (es venç el monstre, es troba l’amor, el tresor…). S’explica com ha acabat el problema i com quedaran d’ara endavant les vides dels protagonistes.
☞FÒRMULES D’INICI
Les rondalles sempre comencen amb unes frases especials. Comença les narracions així:
| Això era… |
| Això era i no era… |
| Això era i no era… Bon viatge faci la cadernera: per vosaltres que escoltau un almud i per mi una barcella… |
| Devers l’any tirurany… |
| En aquell temps que -hi havia un rei que pelava faves i li queien les baves a dins un ribell- |
| Ja sabeu que… |
| Diuen que… |
| Una vegada… |
| En aquell temps que… |
| Idò heu de creure i pensar, i pensar i creure que… |
| En aquell temps quan els animals parlaven com les pedres ara, hi havia…. |
| Això eren… |
☞FÒRMULES DE FINAL
| …i visqueren molts d’anys plegats amb salut i alegria; i encara són vius si no són morts. |
| …i tots plegats varen viure contents i alegres fins que es moriren. I al cel ens vegem tots plegats. Amén. |
| …i visqueren una mala fi d’anys; i encara són vius si no són morts. |
| I jo me’n vaig venir amb un retalonet de formatge, i els moixos pel camí mèu! mèu! m’hi arribaren, i no me’n deixaren bocí. |
| I es feren unes noces de pinyol vermell i unes festes mai vistes i un ballvitenc de tot. |
| I… qui no ho creu, que ho vaja a cercar. |
| I la rondalla ja està acabada; i si no ens tornam a veure plegats aquí, que ens hi vegem a la Glòria. |
| I ara creu-me: sies el qui sies que escoltes -diada de vent-, posa’t a un arrecés i estaràs calent- |
| I jo me’n vaig venir amb un capellet de vidre; i els al·lots pel camí, maquets i maquets!, tot el me romperen, i no me’n deixaren bocí. |
| I això és la rondalla. -Si us agrada, menjau-la-vos torrada; i si no us agrada, tirau-la dalt la teulada. |
| I la rondalla ja està acabada – Si us agrada menjau-la-vos frita, menjau-la-vos torrada. Si no us ha agradat, anau damunt el puig Pelat; i agafau un gatovell, i bones fregades per sa pell. |
☞DIÀLEGS I NARRADOR
Els diàlegs reprodueixen de forma directa les paraules que diuen el personatges.
El narrador és qui conta els fets d’una història. Hi ha tres tipus de narradors:
EN PRIMERA PERSONA: Si qui ho conta participa de la història. Una vegada jo, caçant pel Rei, per dins un bosc vaig trobar un carboneret que componia una mica de sitja, i li dic: I amb la misèria de carbó que podeu fer, vos guanyau la vida? Sí, senyor; i més te diré: pag deutes, deix doblers amb interès i en tir per sa finestra.
EN TERCERA PERSONA: Si qui ho conta no participa de la història. Ho conta com un observador: Una vegada el Rei, caçant caçant, per dins un bosc va trobar un carboneret que componia una mica de sitja, i li diu: I amb la misèria de carbó que podeu fer, vos guanyau la vida? Sí, senyor; i més li diré: pag deutes, deix doblers amb interès i en tir per sa finestra.
EN SEGONA PERSONA TAMBÉ ÉS POSSIBLE NARRAR però és infreqüent NARRAR EN PRESENT.
És una forma molt dinàmica i viva de narrar. Tot el que passa ho vivim amb més intensitat Vaig per un bosc i me trob un animal ferit i li deman -Què et passa? I me diu – Som ferit d’una malaltia molt mala de curar. – I quina és? Si beus aigua d’aquesta bassa encantada pots convertir-te en un animal. I què faig jo, agaf una ampolleta d’aquesta aigua, me la pos dins una bossa, don el meu menjar a l’animal ferit i me’n vaig cap al castell.
| ANAR | DEMANAR | FER | AGAFAR | POSAR |
| Vaig | Deman | Faig | Agaf | Pos |
| Vas | Demanes | Fas | Agafes | Poses |
| Va | Demana | Fa | Agafa | Posa |
| Anam | Demanam | Feim | Agafam | Posam |
| Anau | Demanau | Feis | Agafau | Posau |
| Van | Demanen | Fan | Agafen | Posen |
☞ELS TEMPS VERBALS
Les narracions en passat sovint usen el pretèrit imperfet d’indicatiu per a descripcions.
És un passat més indefinit en el temps. No sabem quan foren els fets.
Això era una pobra viuda que tenia tres filles fadrinetes, més belles que el sol: Na Maria, n’Antònia i na Catalina. Les estimava molt perquè sabia que un dia…
| CONJUGACIÓ | 1a CONJUGACIÓ | 2a CONJUGACIÓ | 3a CONJUGACIÓ |
| VERBS | ESTIMAR | SABER | TENIR |
| PRETÈRIT IMPERFECT D’INDICATIU | Estimava Estimaves Estimava Estimàvem Estimàveu Estimaven | Sabia Sabies Sabia Sabíem Sabíeu Sabien | Tenia Tenies Tenia Teníem Teníeu Tenien |
PRETÈRIT IMPERFET D’INDICATIU
Dos verbs més en passat que acosten la situació a un moment més concret: el pretèrit perfect perifràsic i el pretèrit simple.
El pretèrit perfect perifràsic, que es conjuga amb un altre verb auxiliar (anar), és un passat més definit en el temps. Sí que sabem quan foren els fets.
Na Catalineta quan va saber la notícia, se va estimar més fugir que tornar a casa seva. Va tenir tanta ràbia i tanta llàstima que marxà cap el port….
| CONJUGACIÓ | 1a CONJUGACIÓ | 2a CONJUGACIÓ | 3a CONJUGACIÓ |
| VERBS | ESTIMAR | SABER | TENIR |
| PRETÈRIT PERFET PERIFRÀSTIC | Vaig estimar Vas estimar Va estimar Vàrem estimar Vàreu estimar Van estimar | Vaig saber Vas saber Va saber Vàrem saber Vàreu saber Van saber | Vaig tenir Vas tenir Va tenir Vàrem tenir Vàreu tenir Van tenir |
PRETÈRIT PERFET PERIFRÀSTIC D’INDICATIU
I el pretèrit simple:
Na Catalineta quan sabé la notícia, s’estimà més fugir que tornar a casa seva. Tingué tanta ràbia i tanta llàstima que marxà cap al port….
| CONJUGACIÓ | 1a CONJUGACIÓ | 2a CONJUGACIÓ | 3a CONJUGACIÓ |
| VERBS | ESTIMAR | SABER | TENIR |
| PRETÈRIT SIMPLE | Estimà Estimares Estimà Estimàrem Estimàreu Estimaren | Sabé Saberes Sabé Sabérem Sabéreu Saberen | Tingué Tingueres Tingué Tinguérem Tinguéreu Tinguéren |
☞CONNECTORS
Són paraules que connecten idees dins un text i ajuden a estructurar i ordenar el missatge.
Per narrar són molt importants els connectors temporals.
| aquest matí | ja… | a continuació | a la fi |
| a migdia | successivament | alhora | just llavors |
| de seguida | després | al cap d’una estona | anteriorment |
| de sobte | llavors | quan | més endavant |
| mentre | al mateix temps | poc abans | més tard |
| de cop i volta | simultàniament | en el mateix moment | encara ara |
N’hi ha molts més. El seu ús t’ajudarà a encadenar les idees que et sorgeixin